Com treballar la igualtat de gènere en els espais socioeducatius

Tenen gènere els espais? Tothom se sent còmode en un espai? Dissenyem diferent un espai si pensem amb homes o dones? Els espais socioeducatius estan estereotipats?

D’entrada, poden pensar que un espai és per a qualsevol persona, que els espais no són exclusius, són per a tothom. Però si, per exemple, pensem amb una persona amb una discapacitat física, sabem que serà necessari que l’espai sigui accessible, és a dir, que si hi ha unes escales per accedir-hi necessitarem canviar-les per una rampa.

Amb el gènere, sovint ens trobem amb espais que sempre s’han dissenyat d’una forma, però si volem que siguin espais realment inclusius, segur que encara queda molt camí per recórrer.

Els patis escolars acostumen a ser un exemple d’espai no inclusiu. Una pista d’esport (majoritàriament una pista de futbol) que ocupa gran part del pati i freqüentada pels nens, fent que les nenes o qui vulgui jugar a altres jocs hagi d’utilitzar espais més petits i els racons.

Si traslladem aquest exemple en espais joves, podem trobar diferents coses: jocs com un futbolí que ocupa un espai destacat de l’espai, taules i cadires que dificulten el poder parlar o les relacions, espais freds i poc agradables, o barreres arquitectòniques que divideixen molt l’espai. A banda d’aquests aspectes més físics de l’espai, en aquest el llenguatge no sempre és inclusiu.

El teu espai socioeducatiu és inclusiu?

El llenguatge. Un primer pas per fer un espai inclusiu, és el llenguatge. Quin llenguatge s’hi utilitza, ja sigui parlat o escrit? Com ens dirigim a les persones usuàries de l’espai? Tothom se sent representat? Quan dissenyem un cartell, el fem pensant en tothom?

Les activitats. Quines activitats es programen als espais socioeducatius? Es té en compte qualsevol persona usuària? Són activitats on s’utilitza el llenguatge adequat? Es programen el mateix número d’activitats per a noies que per a nois? Es pregunta sobre els seus interessos?

L’espai físic. Cada espai disposa d’un espai físic que en alguns casos pot no ser del tot agradable o pot dificultar la realització de certes dinàmiques o activitats. Però l’espai sempre es pot adaptar. Sabem que les taules rectangulars sempre ofereixen un obstacle major a l’hora de parlar amb els adolescents, en canvi, un taula rodona pot afavorir la comunicació. Si un espai és transformable, es poden adaptar a les diferents activitats que s’hi realitzen. La decoració, els cartells, la seva distribució afavoreix que l’espai pugui ser més agradable i on les persones usuàries se sentin còmodes i el puguin explotar al màxim.
Dins de l’espai físic hi trobem els lavabos. Aquest acostuma a ser un espai diferenciador de noies i nois. I si fem uns lavabos per a tothom? Actualment alguns equipaments ja estan creant els lavabos inclusius.

Vols saber-ne més?

La comarca del Maresme ha elaborat la següent publicació sorgida d’un treball multidisciplinar entre tècniques i tècnics des diferents municipis:

Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l’àmbit local

http://www.ccmaresme.cat/ARXIUS/2017/Joventut/prevencioviolenciesmaresme.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.