L’ecologia emocional per al creixement personal

Com a pedagoga, m’he enganxat a l’ecologia emocional com a mètode de treball i de vida, com a coneixement i formació indispensable. És per això que avui m’agradaria poder parlar del tema i donar-lo a conèixer.

Per a totes aquelles persones que encara no hagin sentit a parlar d’aquest concepte, cal dir que l’ecologia emocional es basa en la gestió de les nostres emocions, de tal manera que tota aquesta energia que ens aporta el món emocional la puguem focalitzar al creixement d’un mateix i a la millora personal. L’aprofundiment en l’ecologia emocional ens ajuda a millorar les nostres relacions personals i a tenir cura del nostre entorn, del nostre món.

L’ecologia emocional ens fa entendre que el nostre món és el reflex de nosaltres mateixos, de com som. Quan el nostre estat emocional intern pateix, el món també ho fa, tant en l’àmbit humà com en l’ecològic.

Es tracta d’un model d’ésser humà amb el qual es treballa, que és la persona “capa”, és a dir, la persona creativa, amorosa, pacífica i autònoma. El model pretén treballar en aquestes dimensions de la persona, a través de les quals, des d’un treball interior i cap a l’exterior, el que es millora són els diferents ecosistemes en els quals participem com a persona: família, amics, escola, treball, societat en general. Es tracta d’equilibrar el nostre eix.

De fet, un gran referent humanista com és el conegut Erich Fromm ja deia: “tota l’energia que no sapiguem dirigir fins a la creació o forma creativa, automàticament es converteix en energia destructiva”. És a dir, les nostres emocions  i estat d’ànim poden contaminar el nostre ésser i, per tant, el nostre món. Hem de veure les emocions com a oportunitats de creixement, com a càrregues d’energia que, orientades positivament, ens ajudaren a trobar l’equilibri, a trobar solucions; en definitiva, a superar-nos.

L’ecologia emocional ens fa ser conscients de tot això, ens empodera, ens informa del poder de les nostres emocions. Hem de trobar la manera d’orientar aquests sentiments al que en diem creativitat amorosa, fet que ens ajudarà al nostre benestar personal, social i també a millorar l’ecosistema de la naturalesa. Hem de trobar un equilibri del pensament, emoció i acció. Moltes vegades resulta complicat controlar les nostres emocions: la por, l’alegria, la tristesa…  Això, sense mesura, pot apoderar-se de nosaltres i del nostre món, sense deixar marge per actuar adequadament, o com ho hauríem de fer per no desestabilitzar el nostre eix. Si aconseguim que el pensament i les emocions treballin en equip, l’acció a emprendre serà adaptativa. En cas contrari, la nostra acció serà desadaptativa, fet que pot portar-nos al patiment i/o malaltia, a la contaminació del nostre ésser i, per tant, del nostre món.

Així doncs, com a molts altres defensors de l’ecologia emocional, considero essencial que els educadors coneguin aquest mètode, un mètode a treballar amb els infants i joves d’avui en dia, però, sobretot, un mètode per treballar de forma personal. Els educadors formats en aquest àmbit podran estar més ben connectats amb ells mateixos i tindran una major capacitat per gestionar les seves emocions. Hem de ser capaços d’explicar als infants i joves que són responsables de la cura de dos mons: el de fora i el de dins (el nostre petit ecosistema). A partir d’aquí, es pot anar aplicant el model, el qual, es compon de quatre grans àrees: territori, energia, clima i vincle. Del que es tracta és d’ensenyar als infants i joves a identificar i posar nom als seus estats emocionals, als sentiments de la tristesa, l’alegria, la ira, la por, la sorpresa, el fàstic… Sentiments que ja tenen incorporats i que, simplement, han d’aprendre a gestionar, a entendre.

Una bona mostra de tot això és la pel·lícula d’animació del 2015 Inside Out, un llargmetratge que esdevé una gran eina i recurs pedagògic per inserir dins de l’aula. En aquest film hi veiem com els sentiments de la nena protagonista prenen vida, personatges que viuen dins seu: la ira, el fàstic, l’alegria, la tristesa i la por. Observem com aquestes emocions, fetes personatge, que apareixen gairebé des del principi del naixement de la protagonista, conformen un panell de control desequilibrat dins del cap de la nena que desestabilitza la comprensió de moltes situacions que l’envolten a la seva vida. El fet de no saber gestionar les seves emocions, de no haver-hi un coneixement de cadascuna d’elles i un treball coordinat i equilibrat entre aquestes, fa que tot sigui un caos.

inside-out

 

Dins del film es destaca el cas de la tristesa. Al llarg de la pel·lícula observem com la nena protagonista no coneix ni entén aquest sentiment, el qual, simplement, la deprimeix. No entén que gràcies a la tristesa reconeixem i arribem a la felicitat, o que és necessari, per exemple, passar un procés de dol quan perdem algú proper, sentiment que ens recorda l’estima que sentíem per aquella persona, records feliços, records que ens aporten alegria.

Altres exemples que també podrien treballar-se amb els nostres joves són els d’aprendre el significat de la ira, ensenyar maneres de no explotar i de gestionar-la fins a reduir-la. O treballar la por, un sentiment que no hem de menysprear ja que no sempre és dolent. De fet, és la por la que ens alerta en cas de perill, per exemple. De totes maneres, tampoc és bo viure amb una por constant. Hem de trobar el punt mitjà en les nostres emocions, un equilibri. Per fer-ho, cal reconèixer les emocions i saber gestionar-les. Això em porta a recordar la coneguda obra del filòsof Aristòtil Ètica a Nicòmac, dedicada al seu fill, en la qual comentava “La virtut és un just punt mtjà entre dos extrems”. Per a ell, la consecució de la virtut en les nostres accions ens portava a la felicitat, a les bones accions. Es tracta de l’objectiu de l’ésser humà.

Mitjançant petites i senzilles eines de treball com dinàmiques de grup, jocs, visionats o tallers hem d’anar familiaritzant els més petits amb el seu món emocional. Les persones capa, les persones formades en ecologia emocional, tindran una major capacitat de resiliència, seran adults adaptables i flexibles, capaços de viure en aquest món incert i canviant. Parlem d’un mètode de prevenció, amb el qual es pretén ensenyar els joves a funcionar sols.

De la mateixa manera que lluitem per descontaminar el nostre ecosistema extern, reciclant i netejant tota la deixalla que es genera i s’aboca en gran quantitat, hem de treballar per desfer-nos de tota la deixalla emocional que també generem, i  netejar els nostres ecosistemes interns, per aconseguir estar sans i equilibrats.

24/02/2017

Marta Garrido

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s